divendres, 10 d’octubre del 2008

Ei, papa mira'm. Pensa en l'ahir i parla amb mi.
He crescut tal i com tu volies?
Penses que estic perdent el temps, fent coses que no vull fer?
Perquè no m'agrada quan m'ho retreus tot...

I ara intento dificilment aconseguir-ho, només vull fer-te sentir orgullós.
Mai seré suficientment bona per tu, no puc fingir això...
Estic bé, i no pots canviar-me.


Perquè ho hem perdut tot, res dura per sempre...
Ho sento,
no puc ser Perfecte.
Ara simplement és molt tard.
Ho sento,
no puc ser Perfecte.

Intento no pensar sobre el dolor que sento per dins.
Sabies que solies ser el meu heroi?
Tots els dies que vas passar amb mi, ara semblen tan llunyans..


Res canviarà les coses que vas dir,
i res va a fer que això torni a estar bé.



Ho Sento,
No Sóc Perfecte...